L’estiu
» Els tres mesos d’estiu reben el nom de «multiplicar-se» i » créixer com una espiga de blat» ( Fan-Xiu).
Les energies del cel i de la terra es combinen estretament i els deu mil éssers floreixen i donen fruit. (…)
Deixem que el lliure desenvolupament es faci, que les energies internes s’exterioritzin com si aspiressin a evolucionar cap a l’exterior.
Així és la correspondència de les energies de l’estiu i el camí per alimentar íntimament el creixement de la vida.
Anar en contra d’això afebliria el cor…» Su Wuen, capítol II.
L’estiu (xia), en MTX correspon als mesos de maig, juny i juliol. Comença el 5 de maig i acaba el 6 d’agost.
El caràcter xinès que el representa mostra la imatge del cap d’una persona amb les seves cames, però amb una caminar lent i pesat.
L’estiu representa a la vegada la culminació de l’exteriorització del yang a la natura i el començament del seu retorn cap al yin. Ens trobem en una estació centrada en un solstici, el sol assolirà la seva màxima ascenció a la meitat de l’estiu, el 21 de juny (màxima de yang) com ho fa a les 12 del migdia a l’escala d’un dia, per començar poc a poc a davallar cap al yin.
És el temps del desenvolupament, indica alhora l’enriquiment de les formes i la desceleració del moviment ascendent de les energies que les animen.
L’estiu s’ofereix per a que el contemplin. La bellesa de la natura dóna tota la llum d’una obra acabada. Hem doncs, de deixar exterioritzar tota l’energia que arriba en el seu punt àlgid, el màxim de yang, perquè pugui tornar poc a poc cap al yin (l’interiorització).
El cor és l’organ d’aquesta estació. L’expansió del cor es deixa veure al rostre per la llum dels ulls, l’harmonia del to de pell i de l’expressió. És també lloc de recepció de l’esperit individual «Shen», el cor allibera totalment les forces d’expansió de l’estiu, yang, que permetrà d’aquesta manera un retorn sense conflictes cap al yin.
Si aquesta expressió no es du completament a terme, el cor i alhora Shen, seran afeblits i els simptomes es podran manifestar a l’estació següent. Pel contrari si les energies han estat mobilitzades d’una manera massa violenta durant l’estiu no faran correctament la seva entrada cap a la tardor. Provocant en aquest cas altres tipus de manifestacions patològiques.
Plantes reguladores i infusió pròpies de l’estiu. ( Eyssalet i Malnic, 2010)
L’espígol, la verbena, l’arç, la valeriana, la fulla de taronger, la fumària, l’herba de Sant Joan, l’alfàbrega. Totes aquestes són plantes adients pel consum estiuenc.
Demaneu al vostre herbolari la següent preparació:
- 20 g de flors de melissa
- 20 g de flors d’espígol
- 20 g d’arç (Crataegus)
- 20 g de verbena
- 20 g de fulles de taronger
En una casserola porteu l’aigua a ebullició. Tot seguit vesseu-la dintre d’un recipient on hi haurà la preparació de plantes. Deixeu-ho reposar 10 minuts.
És una infusió adient per beure abans d’anar a dormir. Permetrà el descens de les energies.
Referència bibliogràfica:
Eyssalet, J.M. i Malnic, E. (2010). La médecine chinoise. Santé, forme et diététique. Paris: Odile Jacob