Dualitat Yin Yang
El yin yang no solament és un concepte filosòfic fonamental del pensament xinès que ha recorregut els segles fins als nostres dies, sinó que alhora, és una de les «lleis» bàsiques de la Medicina Tradicional Xinesa.
Com a primera definició per entendre el concepte de yin yang podríem dir que yin és el que més tard serà yang, el que poc a poc es transforma en yang. D’altra banda yang, és el que poc apoc esdevindrà yin.
Yin 
, que el seu ideograma representa els núvols acumulats en el vessant humit, ombrejat, de la muntanya. Esdevé llavors principi d’ombra, fred, de repòs, invitant a interioritzar, reflexionar, feminitat, etc.
Yang 
, representa el costat solejat d’aquesta muntanya, el sol amb els seus rajos que donen llum i calentor. Així doncs ens evocarà la llum, la calor, l’activitat, invitant a l’acció, a exterioritzar, la masculinitat, etc.
Aquest concepte d’oposició, contraris l’un de l’altre, es combina amb els de:
- relativitat, al vessant solejat hi pot també fer fred.
- interdependència, un no pot existir sense l’altre. Si hi ha un vessant solejat és perquè n’hi ha un altre d’ombrejat.
- transformació, el vessant ombrejat de la muntanya ho serà fins que el sol, poc a poc torni a il·luminar. Des dels primers rajos de sol fins a la il·luminació total i viceversa.
Un moviment, una situació, un acte, poden ser qualificats de yin però hi ha sempre la possibilitat de trobar-hi dins d’ells algun aspecte yang.
Quan yang arriba al seu punt extrem es torna yin. Aquest cercle sense interrupció esdevé equilibri.
La representació gràfica del yin yang és el Taiji:
En Medicina Tradicional Xinesa (MTX) aquest concepte filosòfic esdevé una «llei» i alhora una de les quatre parelles, que juntament amb superficial/profund (biao/li), calent/fred i ple/buit, constitueixen els vuit principis del diagnòstic.
Durant l’equilibri els aspectes yin i yang es completen, es compenetren i es succeeixen. En la patologia un envaeix l’altre ocasionant mancances o excessos.
«Yin és qui guarda l’essència i és doncs quan l’emergència es fa i es desenvolupa. Yang és el que defensa a l’exterior i és doncs la força que en resulta.» (Su Wen cap.3)